La Conxi no s’ho va pensar dues vegades! Un sí rotund i incontestable, recolzat i avalat per en Pere, el seu marit. Acabades les fires de Girona, vam posar a sobre de la taula de l’administració una mancança ben real, com és el fet que molts nens i nenes amb dificultats motrius, cognitives, etc. de Girona i província feia ja masses anys que es miraven les fires sense poder-hi pujar. Un oci selectiu i discriminatori a favor d’uns nens i nenes sense tenir en compte molts d’altres. Una injustícia en majúscules. Parlem del passat mes de novembre d’enguany. Qui ens anava a dir a tots que acabaríem l’any 2018 amb un carrusel adaptat a la ciutat de Girona! Doncs sí! Entre tots ho vam aconseguir!
El passat 26 de novembre li vam plantejar a la Conxi i a en Pere, propietaris de l’històric carrusel de la plaça Salvador Espriu de Girona, si 6 dies després, concretament el dia 2 de desembre, diada en la que havia de tenir lloc la 2ª edició de la jornada “Posa’t al meu lloc” organitzada de forma brillant per l’Associació Multicapacitats, estaven disposats a adaptar i fer accessible una part del seu carrusel, i així demostrar a molts firaires, administracions, ciutadans, etc. la viabilitat de la reivindicació que havíem fet uns dies enredera, i que inclús va comportar una marxa per la devesa, on molts nens i nenes acompanyats dels seus familiars van fer palesa la mancança existent. La resposta clara i directe va ser, … “aquí teniu el vostre carrusel”, “demana’ns què hem de fer, i intentarem ajudar als vostres nens i nenes”. Tal dit, tal fet! Després d’obtenir els permisos corresponents, fer les adaptacions necessàries, etc., el dia 2 de desembre vam inaugurar el PRIMER CARRUSEL ADAPTAT de Girona i província i,… d’arreu. La predisposició i la bona voluntat de la Conxi i en Pere va ser total, i no només de paraula sinó amb fets. Només aquell dia es van fer una cinquantena de viatges per nens i nenes amb dificultats. El que mai s’havia pogut aconseguir, de cop i en un temps molt curt i breu es va fer realitat! Emocions i llàgrimes van envair molts rostres, de nens, pares, avis, amics, etc ., però tots vam poder veure que la Conxi ho va viure de forma molt intensa. Estava aconseguint fer quelcom més que donava, per moltes coses que ara no venen al cas, un verdader sentit a la seva vida. Estava radiant d’alegria. Havia aconseguit adaptar el seu carrusel veient en primera persona com els rostres dels nostres fills i filles, un darrera l’altre, manifestaven la seva immensa gratitud. Una mirada, un somriure, un gest amb la cara, un assentiment, … Tots i totes, de moltes maneres, li hem agraït a la Conxi el seu gest, en el que moltes administracions i firaires van veure un punt de partida en la futura adaptació de les atraccions de la ciutat de Girona i molts pobles.
Trenta-tres dies després de conèixer a la Conxi, de forma sobtada ens ha deixat, i des de Lluito per tu li volem agrair que en aquest curt espai de temps ens hagi ensenyat a tots i totes, que amb voluntat i esforç, les coses es poden aconseguir. Una lliçó que tots recordarem i que mai oblidarem. Els nostres nens i nenes gaudeixen avui d’un oci que molts no havien pogut tenir, i la pionera d’aquesta gesta va ser ella, la “Conxi del carrusel adaptat”. Des de Lluito per Tu som coneixedors que has marxat feliç, i havent fet feliç a molta gent. L’Alba, l’Àlex, l’Iker, l’Eudald, la Nàdia, en Biel, en Quim, l’Eloi, i els que vindran, sempre t’ho agrairan. Descansa en pau.